Diàlegs 2 – Més enllà de la imatge (instagram i jo)

Si les xarxes socials venen imatge per què no construir una mica, inventar personatges, disfressar-nos i cercar-nos sense embuts.  Les fronteres entre el back i el frontstage es dispersen cada cop més, però a pesar d’això, podem encara preguntar-nos per noves fórmules i dialogar, que és el que ens defineix a la fi, i el que personalment em motiva d’Instagram: dialogar amb les imatges i amb mi mateixa, filar nous llenguatges transmèdia, descobrir laberints que pretenen ser poètics, obrir portes, menjar-me galetes per créixer, triar la píndola blava. Potser és adaptació al medi,  avorriment de vore el mateix, ganes de diversificar i d’identificar-se. O senzillament ganes d’esdevenir.

Per tot això i per deute amb el cicle diàlegs iniciat ara fa poc, us deixe amb algunes imatges dialogades al meu compte d’Instagram.

Tota aquesta llum que jo no veia ha aparegut de sobte entre les ombres i els riures amagats rere els cantons. No hi havia ni rastre d’amants entre les pedres. Cap tel de vici, faixa de fe o epifania. Només el doll de llum, el glop d’esper. #ciutatdelssants #renovada #barcelona

El teu trepig és un cric-crac de dies que se’n van i em criden suaument que les teues crosses, tot i ser tortes, són empenta per caminar, trencadissa per recompondre, fil i grana i mel per endolcir el tast de cada nit sota la sorra d’una fràgil abraçada #tardor#sensepoderevitarho #romanticsquèmheufet

Nits petites com aquesta en què mesure la duresa de ser fusta a punt d’encendre. Petita nit de jos en joc de presses. Petita jo que mire i veig erugues cegues en el fang.

Cerca’m entre els plecs i no a la roba planxada. M’hi trobaràs entre plats bruts i papers dobegats sense traça #identitatconfosa #sensemagdalena

Si no en teniu prou, veniu-me a vore. A estones partides per la pressa i els dies, seguirem cosint pedaços reflectits: http://instagram.com/mceo

Bonnie “Prince Billy” i jo – Diàleg 1

Amb aquest post inagure el que espere no siga un únic post: els diàlegs amb tot allò que em vinga de gust. I per començar, en resposta a una dedicatòria, m’enteste a conversar amb una cançó meravellosa que canta a l’amistat. Bonnie “Prince” Billy, gegant en tots els sentits, va per tu, i per tots vosaltres.

La seua:

I SEE A DARKNESS

Well, you’re my friend, (that’s what you told me)
And can you see (what’s inside of me)
Many times we’ve been out drinking
And many times we’ve shared our thoughts
But did you ever, ever notice, the kind of thoughts I got
Well you know I have a love, a love for everyone I know
And you know I have a drive to live I won’t let go
But could you see its opposition comes arising up sometimes
That its dreadful antiposition comes blacking in my mind

And then I see a darkness
And then I see a darkness
And then I see a darkness
And then I see a darkness
And did you know how much I love you
Is a hope that somehow you, you
Can save me from this darkness

Well I hope that someday buddy
We have peace in our lives
Together or apart
Alone or with our wives
And we can stop our whoring
And pull the smiles inside
And light it up forever
And never go to sleep
My best unbeaten brother
This isn’t all I see

Oh no, I see a darkness
Oh no, I see a darkness
Oh no, I see a darkness
Oh no, I see a darkness
And did you know how much I love you
Is a hope that somehow you, you
Can save me from this darkness

La meua:

ENTRE ELS GRISOS I EL SOL

Qui no sap de vosaltres
aquesta tendència a l’esgarrap davant els cucs del temps
i aquest desfici.

Qui no sap de vosaltres,
tot i això, la meua obstinació per sobreviure,
ací sempre, a la cadira del costat,
perquè als cafès i a les birres entre línies
espere que esbrineu allò que no vull amagar:

que sovint la por em mira
i una èbria tosca voluntat
se’m doblega si no hi sou.

Però hi sou.
Quan em pregunteu per què m’adorm
i a les matinades m’ignoreu a gust.

I amb els anys espere veure-vos a la mateixa taula
entre discursos enèrgics i disbauxes espontànies
perquè la por es calme i la voluntat mude les feres

i quan la por em mire descarada i ufana,
sabré que hi sou
en els silencis i els crits.
I ballarem.

– MCEO

Tastant els dies que vindran

Foto: Nikolai Mesyngier

Escopiu-me a sobre quan passeu
mentre la vida em passa
agra i tèrbola.

Envieu-me codis encriptats
perquè jo entenga
que els gestos generosos
tenen missatges entre línies.

Però l’espectacle és breu.
No em queda temps per esbrinar
dobles sentits.

 

Si alguna mirada ingènua;
Si algun somriure tort
em frega la pell del pòmul,
jo faré com si fos real.

Em menjaré el gest i seguiré,
tossuda,
tastant els dies que vindran.

–mceo

Festa del Solstici – Remou-te

Dissabte 18, veniu a la Casa Orlandai

Dissabte 18, veniu a la Casa Orlandai, a la Festa del Solstici i Remou-te

 

 
Aquest dissabte celebrem el solstici a la Casa Orlandai: dansa, curts, documentals, performances, i poesia acompanyades de bons àpats i millors cocktails! Hi haurà connexions en directe via Skype amb Munich, on estaran fent una festa paral·lela.  Per saber-ne més, llegiu l’ossut desig que lentament s’encarna i http://remou-te.blogspot.com/