Quan hi arribes

foto: tanakawho (Creative Commons)

Als meus avis

Quan et mira la mort molt fixament,
amb la boca oberta i relliscant la baba.

Quan la queixa no escolta la raó
i esdevé deessa del que ets.

Quan el dolor empenta per quedar-s’hi
i ja no et queda absolutament res més.

 

Quan no t’importa la filla ni la dona
i no pots veure, ni obrint molt els ulls,
una espurna de les seues llàgrimes.

Quan hi arribes i deixes d’ésser.

Aleshores ets.

Ets el dolor vestit amb el teu cos decrèpit.
Ets el teu adéu.
És la mala hòstia de la mort,
que poc entén de plors
i et pren la mà sens por.

Ella és així.
No li ha agradat mai
el sentimentalisme de pastís.

–mceo

Anuncis