Boles de pols – foto: KimCarpenter NJ (Creative Commons)
Tu i jo
Les boles de pols
la roba que estendre
el diari en silenci
els plats per rentar
els dies
les nits
les arrapades
Tu
I jo
hem d’ignorar-nos sovint
per sobreviure
Si resta alguna cosa
les ganes
el joc de cada dia
els dies sense pols
el pols a les factures
el sexe entre draps bruts
els silencis
els crits
les arrapades
Tu
I jo
ens ignorem a voltes
ens retrobem sovint
Foto : Nicolas Mesyngier
Estimat
no esperes de mi alegria
només rajolinets de curts somriures
ombres entelades d’aire en calma
tristos somiejos d’esperança
i això sí
una constància feble
per mantenir-me dreta
–mceo
Foto: Nicholas Laughlin (Creative Commons)
Mai no mirava l’ampit clar de l’abisme
preferia seure i posar-se a dibuixar
contruir traços
caiguts com el futur
palplantar-se dins d’un paisatge amè
fitar la línia fina que frega l’horitzó
com uns punts suspensius
—mceo
flo[we]r
the growth of the word
image imagined like
the flower who is to say
how many many petals how
many many colors
in the enlivening
richness of new city
garden
flo[we]r
el creixement de la paraula
imatge imaginada com
la flor qui dirà
quants quants pètals quants
quants colors
en la riquesa viva
del jardí de la nova
ciutat
–Bill Bain
–Bill Bain
Elijo una página
al azar
Índice.
Vaya.
Elijo otra página
al azar:
Jueves,
veinte de agosto.
Me miras lento
ojos de espuma.
El agua te aleja
y el futuro resbala
como yo
rocas abajo.
Sigo leyendo:
Viernes,
veintiuno de agosto.
Ni siquiera el silencio,
ni siquiera
elijo una página.
Al azar
me alejo
del asfalto.
Las calles
ya no tiemblan
ni te abren paso
las luces
ésas
las de la noche.
Vuelvo atrás:
y el futuro resbala
como yo
rocas abajo.
Y sigo,
paso otra página:
Índice.
Vaya.
—Raquel Ortega
No sé si hi ha motius per obrir aquest bloc. Només sé que si mire el cuc de sempre, no puc deixar de preguntar-me si ja li he tret prou suc. Potser entre tots podem anar pelant l’escarxofa, traient cadascú alguna que altra fulla, i trobar, potser, una espurna de bellesa.
pètals d'escarxofa 