Jo vinc d’un bullici

 

Amb permís de Raimon
Amb el seu permís, i aprofitant les circumstàncies actuals, aprofite per versionar el cantautor de Xàtiva:

 

 

 

Jo vinc d’un bullici
continu i festiu,
de gent que no s’alça
perquè ho ha oblidat,
de gent que no vol
gratar-se les nafres,
per a què si sens sal
podem viure bé.

Jo vinc de les festes
repletes d’orquestres,
dels jardins plens
de bons jubilats,
de xiquets que estudien
ciutadania i respecte
i no en saben res
de morts enterrats.

Jo vinc d’un bullici
que està calculat,
d’on comencen els riures
i acaben les lluites,
d’on dibuixem excuses
amb drets abastats:
per a què fer res més
si ja ho tenim tot.

Jo vinc d’un bullici
continu i festiu,
de gent plens de mística
i amb grans capitans,
que viuen i riuen
i resen dempeus
i amb frases solemnes
adormen les pors.

Jo vinc d’una festa
que és sorda i constant,
jo vinc d’un brogit
que la gent no romprà.
Sols esperant seguir
estimant-se la vida,
sense exigir-li res més,
acceptem el que hi ha.

Jo vinc d’un bullici
continu i festiu,
jo vinc d’un bullici
que està calculat,
jo vinc d’un bullici
que la gent no romprà,
jo vinc d’un brogit
que és sord i constant.

–mceo