?
?
?
La meua absència és ja notòria.
Els meus silencis cridaners s’entesten a amargar, no sé, una certa dosi d’impotència que m’impedeix la cerca.
Ai, i si jo no estic i tu no estàs, com farem per retrobar-nos?
I si tu estàs i jo no estic, com ens posarem d’acord?
I si ella ve i no m’hi troba, la cansarà, potser, la llarga espera?
I si l’altre em perd el rastre, m’acabarà oblidant un vespre?
Si us plau, t’ho pregue, busca’m entre línies. Truca’m fora de cobertura. Fes-me un crit quan jo no hi siga. Igual una matí lleuger i vaporós, entre el blanc i alguns punts suspensius, em tornes a trobar.
—mceo
