L’ombra d’una sospita

taxi

 

Perdoneu-me, companyes, si he fet res incorrecte.
Pensava que no era culpable.
De llevar-me ben d’hora, només em sone l’alarma.
D’escalfar-me la llet. Amb cafè. Sense sucre. Sense gairebé respirar.
De vestir-me corrents sense veure què em pose.
De preparar-me la bossa, llençar la brossa, creuar en vermell.
D’agafar el metro entre empentes i smartphones.

De treballar.
8 hores. 40 hores.
(sense pensar en vosaltres).

Perdoneu-me, si us plau.
Creia que això estava bé.

–mceo

L’ampit clar de l’abisme

Foto: Nicholas Laughlin (Creative Commons)

 

 

 

 

 

 

 

 

Mai no mirava l’ampit clar de l’abisme
preferia seure i posar-se a dibuixar
contruir traços
caiguts com el futur

palplantar-se dins d’un paisatge amè
fitar la línia fina que frega l’horitzó
com uns punts suspensius
mceo

flo[we]r

Foto: Bill Bain
flo[we]r

the growth of the word
image imagined like
the flower who is to say
how many many petals how
many many colors
in the enlivening
richness of new city
garden

flo[we]r

el creixement de la paraula
imatge imaginada com
la flor qui dirà
quants quants pètals quants
quants colors
en la riquesa viva
del jardí de la nova
ciutat

–Bill Bain

–Bill Bain