Dos dies de vacances. Dos i no tres (els que porte de moment). És com abocar-se a un pou i apartar-se de sobte, espantada.
Però he remenat els calaixos. I els prestatges. I m’he trobat un paper. Al principi fins i tot he dubtat qui era l’autor. Ha-ha-ha. El Joaquim m’ha dit que tinc memòria de peix.
Recupere, doncs, els pètals i m’aboque al pou amb ganes. Aquí va.
A vosaltres
A vosaltres, a qui us agrada llepar els marges
i fer equilibris amb nusos de filferro.
A vosaltres: els de les ungles podrides
de tant de gratar el llot.
No demaneu que l’Arc de Sant Martí
s’empasse els seus colors.
No li pregueu el blanc i el buit
car viu del tot i el sol.
Retrobada la identitat entre el negre i el fang, a falta de magdalena, ara us deixe amb una cançó de Nina Nastasia que és pura poesia. Servirà per fitar la línia que separa l’ampit del buit i el tot, i, de pas, per començar a redefinir aquest bloc, que està una mica més enllà que ací.
On Teasing – Nina Nastasia
You should not tease
And play tricks
For a laugh
Ha-ha-ha…
Do you see her walking
The bluff for a high?
She will not know
When to quit walking, or why
A great sea beneath her
Forbodes “you will die”
She laughs at the thought
For so far she has kept very dry
Ha-ha-ha…
She cries and she heaves
That her sides, they may break
Oh, the lapping that purples
Her ragged red cheek
“Be you coddled and cocky
I’ll have you for eats”
Cries the great sea
And drags her below by her feet
And swallows her whole
Down below
For a treat
Ha-ha-ha…
Amb això acabe. Així qu ja sabeu: do not not tease and play tricks for a laugh.
Ha-ha-ha…
mceo
pètals d'escarxofa 