Diàlegs 2 – Més enllà de la imatge (instagram i jo)

Si les xarxes socials venen imatge per què no construir una mica, inventar personatges, disfressar-nos i cercar-nos sense embuts.  Les fronteres entre el back i el frontstage es dispersen cada cop més, però a pesar d’això, podem encara preguntar-nos per noves fórmules i dialogar, que és el que ens defineix a la fi, i el que personalment em motiva d’Instagram: dialogar amb les imatges i amb mi mateixa, filar nous llenguatges transmèdia, descobrir laberints que pretenen ser poètics, obrir portes, menjar-me galetes per créixer, triar la píndola blava. Potser és adaptació al medi,  avorriment de vore el mateix, ganes de diversificar i d’identificar-se. O senzillament ganes d’esdevenir.

Per tot això i per deute amb el cicle diàlegs iniciat ara fa poc, us deixe amb algunes imatges dialogades al meu compte d’Instagram.

Tota aquesta llum que jo no veia ha aparegut de sobte entre les ombres i els riures amagats rere els cantons. No hi havia ni rastre d’amants entre les pedres. Cap tel de vici, faixa de fe o epifania. Només el doll de llum, el glop d’esper. #ciutatdelssants #renovada #barcelona

El teu trepig és un cric-crac de dies que se’n van i em criden suaument que les teues crosses, tot i ser tortes, són empenta per caminar, trencadissa per recompondre, fil i grana i mel per endolcir el tast de cada nit sota la sorra d’una fràgil abraçada #tardor#sensepoderevitarho #romanticsquèmheufet

Nits petites com aquesta en què mesure la duresa de ser fusta a punt d’encendre. Petita nit de jos en joc de presses. Petita jo que mire i veig erugues cegues en el fang.

Cerca’m entre els plecs i no a la roba planxada. M’hi trobaràs entre plats bruts i papers dobegats sense traça #identitatconfosa #sensemagdalena

Si no en teniu prou, veniu-me a vore. A estones partides per la pressa i els dies, seguirem cosint pedaços reflectits: http://instagram.com/mceo

Les boles de pols

Boles de pols

Boles de pols – foto: KimCarpenter NJ (Creative Commons)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tu i jo
Les boles de pols
la roba que estendre
el diari en silenci
els plats per rentar
els dies
les nits
les arrapades
Tu
I jo
hem d’ignorar-nos sovint
per sobreviure

Si resta alguna cosa
les ganes
el joc de cada dia
els dies sense pols
el pols a les factures
el sexe entre draps bruts
els silencis
els crits
les arrapades
Tu
I jo
ens ignorem a voltes
ens retrobem sovint

Ben lluny de les bardisses

Foto: J. D. Garavito Espejo

Tots els esbarzers del poble
no sumaran prou punxes
per fer una corona de flors.
Cap taronja podrida
et donarà el suc amarg del teu futur.

Passarà.

Oblidaràs el dolç sabor del fruit recent collit.
Apreciaràs el tast obscur del fruit guardat
en cambres frigorífiques.
Lluny, ben lluny de les bardisses,
enyoraràs el lleu dolor dels pètals blancs.

mceo

flo[we]r

Foto: Bill Bain
flo[we]r

the growth of the word
image imagined like
the flower who is to say
how many many petals how
many many colors
in the enlivening
richness of new city
garden

flo[we]r

el creixement de la paraula
imatge imaginada com
la flor qui dirà
quants quants pètals quants
quants colors
en la riquesa viva
del jardí de la nova
ciutat

–Bill Bain

–Bill Bain

Literatura i innovació: present i futur de la creació

Fragments i bits – Foto: Dr. Bleep

Fa temps, mentre llegia Rayuela, de Julio Cortázar, vaig sentir com una excitació interna produïda pel “poder” que aquesta obra em traspassava a mi com a lectora. De sobte em sentia creadora i podia escollir els camins narratius que donaven sentit al relat i, a manera de joc, esdevenia escrilectora i recorria, potser per primer cop, un hipertext avant la lettre.

La setmana passada, al bar Borneo, parlant de literatura i innovació, vaig tornar a pensar en Rayuela i en el joc del salt entre caselles. Els assistents érem nouvinguts en aquesta iniciativa de Media 140 que pretén intercanviar experiències entre teòrics, lectors, creadors, professionals i altres interessats; en aquesta primera trobada, tocava despullar la literatura i remenar entre les restes de la tradició per explorar, cercar, reflexionar sobre els nous camins que han arribat i que encara estan per descobrir.

Mentre tothom explicava les seves experiències, recordava el concepte d’hipertext descrit per Landow, la idea d’intertextualitat de Barthes i Foucault, les nocions de dialogisme de Bajtin o el descentrament de Derrida.Vaig voler revisar tots aquests conceptes i ho vaig fer aquí, on vaig trobar una gran tasca teòrica al voltant del relat digital feta per Alejandro Rodríguez Ruíz.

Quins han de ser aquests nous camins que estan arribant i han de canviar de muda la vella literatura? Molts diuen que necessàriament la roba haurà de ser multicolor, multi o transmèdia, com es vulgui dir; l’important és que sembla com si la paraula comencés a quedar-se limitada. I nosaltres ens preguntem, humilment, si això és possible, si la paraula, amb totes les seves connotacions, ja no pot valer-se per si mateixa; si necessita d’hiperlinks, d’imatges fixes i en moviment, de sons, de mosaics multicanals que l’acompanyin per tenir sentit i aconseguir una estètica post postmoderna.

Es tracta, això sí, de seguir cosint fragments, com ja avançava Walter Benjamin. Potser rellegint L’obra d’art en l’època de la seva reproducció tècnica trobem algunes de les bases per a la literatura electrònica i el futur del llibre.

Personalment encara em costa pensar en un llibre diferent al que ara llegeixo. He vist algunes possibilitats, com Songs of Imagination & Digitisation, un llibre inspirat en l’obra de William Blake, amb textos, àudios i vídeos que reuneixen escrits originals, reflexions i el minuciós treball de la William Blake Society. Els trobo fascinants, però em costa fer-me a la idea. Em costa, per exemple, anar més enllà del llibre multimèdia concret, i fer comunitat a twitter, parlar amb els personatges o seguir-los. Potser no estic preparada per tanta novetat i les meves pròpies limitacions no em deixen anar més enllà. La meva capacitat de coparticipació potser no està a l’altura.

Si voleu veure altres exemples i reflexions sobre l‘escriptura automàtica, la poesia electrònica (a la qual li hauríem de dedicar un post detallat en una altra ocasió) i/o les metamorfosis del llibre, podeu visitar el bloc http://webliter.blogspot.com/, que forma part del portal de literatura electrònica hispànica de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Per la meva part, només em queda una pregunta més, feta des de la part creadora: on queda, aquí, la solitud de l’escriptura? És que l’escriptor actual ha de dominar totes les arts multimèdies existents? O ha de ser un gestor i una persona extrovertida capaç d’aplegar les habilitats d’un grup ampli d’experts en les diverses arts i tecnologies? Perdoneu si m’equivoco, però molts escriptors, en el passat, eren més aviat tot el contrari a un extrovertit. Llavors, què han de fer totes aquestes cuques tímides?

Quan hi arribes

foto: tanakawho (Creative Commons)

Als meus avis

Quan et mira la mort molt fixament,
amb la boca oberta i relliscant la baba.

Quan la queixa no escolta la raó
i esdevé deessa del que ets.

Quan el dolor empenta per quedar-s’hi
i ja no et queda absolutament res més.

 

Quan no t’importa la filla ni la dona
i no pots veure, ni obrint molt els ulls,
una espurna de les seues llàgrimes.

Quan hi arribes i deixes d’ésser.

Aleshores ets.

Ets el dolor vestit amb el teu cos decrèpit.
Ets el teu adéu.
És la mala hòstia de la mort,
que poc entén de plors
i et pren la mà sens por.

Ella és així.
No li ha agradat mai
el sentimentalisme de pastís.

–mceo

 

 

Elijo una página
al azar
Índice.
Vaya.

 

Elijo otra página
al azar:
Jueves,
veinte de agosto.
Me miras lento
ojos de espuma.
El agua te aleja
y el futuro resbala
como yo
rocas abajo.

Sigo leyendo:
Viernes,
veintiuno de agosto.
Ni siquiera el silencio,
ni siquiera
elijo una página.

Al azar
me alejo
del asfalto.
Las calles
ya no tiemblan
ni te abren paso
las luces
ésas
las de la noche.

Vuelvo atrás:
y el futuro resbala
como yo
rocas abajo.
Y sigo,
paso otra página:
Índice.
Vaya.

—Raquel Ortega

El bruit de les restes

foto: Mani Babbar (Creative Commons)

fluix
molt fluix
se sent el flux d’unes paraules
grogues
com els teus dits
suau
molt suau
s’estén el xiuxiueig
lleuger
com el teu pas
Drap
molt vell
passes pansit
perdent records
per l’inodor
Estires la cadena
i escoltes mig nu
el bruit de les restes
la vida que queda
a regalims lliscant
mceo