L’ombra d’una sospita

taxi

 

Perdoneu-me, companyes, si he fet res incorrecte.
Pensava que no era culpable.
De llevar-me ben d’hora, només em sone l’alarma.
D’escalfar-me la llet. Amb cafè. Sense sucre. Sense gairebé respirar.
De vestir-me corrents sense veure què em pose.
De preparar-me la bossa, llençar la brossa, creuar en vermell.
D’agafar el metro entre empentes i smartphones.

De treballar.
8 hores. 40 hores.
(sense pensar en vosaltres).

Perdoneu-me, si us plau.
Creia que això estava bé.

–mceo

Anuncis

Sóc un esbufec.
Passe de costat.
M’empasse les sospites despistades dels escarbats.

Però no patiu.
No necessite terra ferma per mantenir la vista fixa en l’horitzó.
–mceo