Quan hi arribes

foto: tanakawho (Creative Commons)

Als meus avis

Quan et mira la mort molt fixament,
amb la boca oberta i relliscant la baba.

Quan la queixa no escolta la raó
i esdevé deessa del que ets.

Quan el dolor empenta per quedar-s’hi
i ja no et queda absolutament res més.

 

Quan no t’importa la filla ni la dona
i no pots veure, ni obrint molt els ulls,
una espurna de les seues llàgrimes.

Quan hi arribes i deixes d’ésser.

Aleshores ets.

Ets el dolor vestit amb el teu cos decrèpit.
Ets el teu adéu.
És la mala hòstia de la mort,
que poc entén de plors
i et pren la mà sens por.

Ella és així.
No li ha agradat mai
el sentimentalisme de pastís.

–mceo

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s